Podria explicar-vos mil històries de coses estranyes que em passen gairebé sempre, com el dia en què vaig patir una sobredosi de valeriana (el metge encara estarà pensant en el meu cas), com quan vaig haver de disfressar-me de semàfor o quan gairebé patim la meva professora de l’autoescola i jo un accident quan li vaig comunicar que, per l’examen teòric, em vaig fer un resum de TOT el llibre (canyella fina). Però prefereixo no explicar-les per si cap dia he de fer un llibre amb totes elles. No sé de quina branca m’ha vingut aquest amor a primera vista pel periodisme i és que quan els meus companys de classe explicaven el que volien ser de grans (cantant, professor/a, futbolista...) jo ja ho tenia clar: el futur estava en el periodisme. (Sort que no vaig voler ser vident). Així que amb 6 anys vaig començar a escriure les primeres poesies, els primers relats i vaig guanyar el primer premi escrivint. Premis que es van anar repetint a l’escola, l’institut i el batxillerat. Premis que es van convertir en excusa per a què jo tragués temps suficient per a continuar escrivint històries. Com que dedicar-me només a estudiar era massa repetitiu vaig començar a ballar i a fer teatre, hobbies que encara realitzo avui dia  El batxillerat va ser una època obscura i tenebrosa (obscura més que res per les hores que passava sense sortir de la cova estudiant) i vaig trobar un filet de llum a la ràdio de la meva ciutat. Vaig entrar a l’estudi, vaig seure davant del micro i vaig saber que, des d’aleshores, el meu futur (ara una mica més clar) era allà. I, des d’aleshores també, no he deixat de sumar minuts a la ràdio, gaudint fent el que m’agrada: parlar, ensenyar (no ho havia mencionat però sóc profe de repàs de ¡MATES!) i explicar.

 

Les ganes de continuar aprenent, de continuar treballant en el món del periodisme i de continuar sumant experiències m’han portat a realitzar aquest espai. I és que, bo o dolent, sempre estic buscant noves motivacions. Perquè crec que de vida només n’hi ha una i mitja la passem amb el mòbil, així que l’altra meitat he decidit aprofitar-la per buscar noves oportunitats i per sumar minuts a la ràdio, a la premsa o a la televisió.